Sr. Suro

Les coses que amb més alegria he rescatat de la casa dels meus avis són el setrill, el porró, la caixa d’eines i el pot de taps de suro, que m’ha inspirat aquest post i la feina d’aquests últims dies.

El suro és un material al que no se li ha fet justícia, potser per la mania que li va agafar la gent, quan de petit va tenir les parets de l’habitació folrades de planxes d’un plastificat conglomerat de suro.

Però si al suro li treus el «plastificat» i el «conglomerat», resulta un material tan bonic com la fusta. A més, Catalunya compta amb una pròpia història del suro.

Resulta que cap al 1740, tapers francesos que buscaven zones d’alzines sureres per a poder proveïr els cellers de la regió de la Xampanya, van introduir l’explotació de les suredes de l’Albera i Gavarres, i l’ofici de taper a pobles com Palafrugell, Sant Feliu de Guíxols i Palamós.

Qui en vulgui saber més, pot veure aquest vídeo sobre les propietats del suro i la indústria surera del Baix Empordà, qui en vulgui tallar i enganxar en pot comprar de tot tipus aquí, i qui necessiti una excusa per anar a la Costa Brava, el 29 de juny s’inaugura del nou Museu del Suro de Palafrugell.

Ara que s’han posat de moda els rescats, no trobeu que és un bon moment per fer-se amic del suro?

2 comments

  1. Sarsa

    Has aconseguit fet un oxímoron objectual: un suro magnètic!

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: